La dernière semaine nous sommes allées à Toledo. Nous avons été trois jours de mai, mercredi 12, jeudi 13 et vendredi 14. Nous avons connu beaucoup de gens, de Zaragoza, d’un village de Málaga appelé Teba et d’Almagro.
Nous avons visité toute la ville: la Cathédrale, des églises comme Santa Maria la Blanca, les synagogues et le monastère de San Juan de los Reyes.
Pendant les nuits, les professeurs nous permettaient de nous proméner par Toledo tout seules, mais à minuit nous avions à rentrer dans l`hôtel où nous dormions. Nous nous sommes beaucoup amusés et, bien sûr , si nous povions nous reviendrions.
Maria Parra i Lucía Simó, 3rESOL
Entrevista a Juan Luis Moliner, organitzador del projecte Biblioteca-T.
Per Marta García i Àngela Segura.
"Amb aquest projecte es pretén que l’alumne siga conscient de la diversitat de cultures que hi ha a Espanya"
Juan Luis Moliner, exdirector de l'IES Ramon Llull i professor de castellà del nostre institut és l'encarregat de l'organització del projecte Biblioteca-T per part de la nostra comunitat escolar.
Pregunta: Com naix la idea de crear aquest projecte amb la resta d'instituts que intervenen?
Resposta: ¿Com va nàixer? Va ser una casualitat que jo em trobara amb una amiga companya d'estudis de Saragossa i, a partir d'aquest contacte ella va buscar altres contactes que ja tenia i em van convidar a que participàrem com a centre en aquest projecte.
P: Quines activitats s'han organitzat i portat a terme dins del projecte biblioteca-T?
R: El projecte porta 2 anys vigent i durant aquests dos anys s'han fet concursos fotogràfics, literaris i de punts de lectura. Al mateix temps s'han fet 3 eixides per conèixer els uns als altres de manera que hem anat a Madrid, Màlaga i Saragossa i ells han vingut aquí.
P:¿Que cursos solen anar destinades aquestes activitats?
R: Aquest projecte va destinat a la ESO especialment a 3r i 4t, sobretot a 3r que és el perfil que més es busca.
P: Què es pretén amb aquest projecte? Quins són els seus objectius?
R: Que l'alumne siga conscient de la diversitat de gent que hi ha a Espanya, facilitar la trobada d'alumnes amb gent de la seua mateixa edat d'altres zones d'Espanya i, a través d'aquests fomentar l'hàbit lector.
I pel que fa al pròxim viatge a Toledo per a alumnes de 3r d'ESO:
P: Quins dies es realitza aquest viatge?
R: Els dies 12, 13 i 14 de maig.
P:¿Perquè Toledo i no una altra ciutat qualsevol al país?
R: Perquè Toledo és símbol de trobada cultural i és una ciutat que cal conèixer tant artística com literàriament.
P: Quants alumnes podran assistir? Quins criteris de selecció es segueixen?
R: Poden assistir un màxim de 12 alumnes, si les peticions són més de 12 es durà a terme una selecció en què es tenen en compte les notes, el comportament i la participació de l'alumne en activitats com la revista o el cor musical.
P: Quin cost té l'activitat? ¿Intervé alguna institució en el pagament de la mateixa?
R: Se li ha posat un preu simbòlic d'estimadors 60 euros perquè, d'una banda es valora l'activitat ja que quan una cosa no té preu sembla que no val res i, d'altra banda perquè en visitar Toledo com tot depèn de l'església s'ha de pagar entrada. De tota manera si algú té problemes econòmics se li ajudarà perquè puga assistir. Viatjarem amb Alaris i Ave i ens allotjarem en un hotel. Si no fora per la subvenció del ministeri d'educació el cost d'aquesta activitat seria d'uns 300-400 euros per alumne.
TRES DIES A TOLEDO
CRÒNICA DEL PRIMER DIA A TOLEDO
Marina Borredà Ricart, 3r ESO L.
A les 6:00h va sonar el meu despertador i, a pesar de com estava de cansada i de la son que tenia, em trobava amb moltes ganes i amb molts ànims d'anar-me'n a Toledo. A les 7:10 havíem quedat María i jo amb Andrea per a anar-nos-en en el seu cotxe cap a l'estació de tren. De camí ens vam trobar Juan Lluís, que agafaria un taxi. Cinc minuts va ser el que vam tardar a arribar a l'estació. Quan ja per fi estàvem allí, ens vam adonar que a pesar com era de prompte, ja havien arribat diversos companys. Tots teníem un somriure enorme a la cara de pensar que ens n'anàvem a Toledo. Juan Lluís no va tardar molt a arribar amb Loles a l'estació. Una vegada allí, ens van repartir els bitllets i a les 7:45h el tren ja estava eixint cap a Madrid. Durant el trajecte, l'única cosa que cal destacar són els nervis dels 12 que estàvem al tren. Van posar una pel•lícula que ningú li va fer cas. Dormíem, féiem fotos, réiem, jugàvem a les cartes…
A les 11:30 arribàvem a Atocha. Teníem aproximadament 30 minuts per a estar per l'estació. Vam aprofitar per a comprar esmorzar i alguna revista. A les 12:20 ja estàvem en l'AVE que en mitja hora arribaria a Toledo. A les 12:50 arribàvem a l'estació de Toledo, impressionant per cert. Vam agafar un autobús urbà que ens va portar fins a la plaça Zocodover, que era on es trobava l'hotel. En ple centre, en un carrer molt bonic, allí es trobava l'Hostal Centre en el qual passaríem tres dies. Després de repartir les habitacions i organitzar-nos-la un poc, vam anar a dinar. En el restaurant ja estaven els altres grups, gent de la qual ja havíem conegut en l'hostal, ja que ens allotjàvem en el mateix. En finalitzar el menjar en el restaurant, ens en vam anar cap a l'hostal de nou. Allí vam descansar un poc i després vam començar a conéixer gent més a fons. Érem 12 persones de cada institut: d'Almagro, de Teba (Màlaga), de Saragossa i de València. En finalitzar el temps de descans, vam tornar a baixar de nou a la plaça Zocodover ja que començaríem un recorregut literari pels carrers de Toledo a partir d'uns textos que ens havia facilitat Juan Lluïs abans d'anar a Toledo. Anàvem parant en els llocs en els quals els textos feien referència i Juan Lluïs ens feia una breu explicació a tots els grups. Llegíem els textos i els comentàvem. Em va resultar molt interessant passar per llocs que eixien en l'antologia de textos. Era un dia molt bonic, no plovia i havia eixit el sol. El passeig va ser molt amé i divertit. Per a mi, el primer dia va ser el que millor ho vaig passar i el que més vaig gaudir.
Després d'aquesta visita literària, vam anar a les habitacions a dutxar-nos i a arreglar-nos per a posteriorment anar a sopar per lliure. Vam arribar a les 20:00h i una hora més tard ja estàvem baix per a sopar. Vam sopar junt amb l'institut de Saragossa en el Mc Donalds que hi havia en la Plaça Zocodover.
En acabant de sopar, vam fer una volta ja que teníem temps lliure per Toledo fins a les 00:30h. No vam estar molt de temps per ací ja que la majoria teníem fred. Ens en vam anar a l'hotel sobre les 23:00 i ens vam posar el pijama. Ens vam reunir tots en un salonet que hi havia en la planta superior de l'hotel. Vam estar jugant un estona a les cartes, però la gent no va tardar a anar-se'n a la seua habitació. Quan van baixar hi havia un altre grup de xiques malaguenyes en una habitació. Ens van invitar a passar i així ho vam fer. Estaven veient Los Hombres de Paco i ens vam posar a veure'ls. Com estàvem fent molt de soroll, va venir una professora i ens va dir que ens n'anarem cada un a la seua habitació. Finalment, vam acabar veient aquesta sèrie en una de les nostres habitacions. Quan va acabar, sobre les 2:00h cada una ens en vam anar a descansar a la seua habitació. Em va agradar molt el primer dia, dia de presentacions i de passejos literaris per Toledo.
CRÒNICA DEL SEGON DIA A TOLEDO
Irene Pérez Merino, 3r ESO L
Dimecres al matí vam anar a desdejunar a les 9. Estàvem mortes de fam perquè la nit anterior no havíem desdejunat molt. A les 10:00h ens en vam anar a la biblioteca que no estava molt lluny de l'hotel. Una vegada allí, ens vam reunir en una sala per a donar la benvinguda oficial. Després d'una xicoteta presentació de cada centre, ens van ensenyar tota la biblioteca. Em vaig quedar sorpresa. Era enorme, amb unes sales molt antigues. Hi havia un pati interior prou gran amb vistes a la resta de la biblioteca molt boniques. En finalitzar la visita, vam anar de nou a la sala que anteriorment havíem estat. Ens van explicar com funcionaria la gincana que faríem per grups. Es tractava de passar pels llocs més coneguts de Toledo, com la Sinagoga o la catedral, parar en cada un d'aquests llocs i fer-nos una foto en grup. Cada equip es formava amb dues persones de cada centre, amb la qual cosa hi havia 6 grups de 8 persones. Vam començar la gincana a les 12:30h després de passar per l'oficina de turisme i de visitar la catedral, vam anar a dinar tots junts. Vam dinar en un “kebab” i després d'açò vam continuar la carrera. La veritat és que estàvem prou perduts, ens costava molt trobar els llocs i era molt dur el recorregut ja que a Toledo tot són costes. A les 16:00h vam acabar la gincana i vam tindre mitja hora de temps de descans. Després d'açò, van baixar a la plaça de Zocodover ja que havia vingut un professor de la universitat per a explicar-nos els monuments de les tres distintes religions: la sinagoga, la catedral i la mesquita. El recorregut va ser interessant, però no el vam poder gaudir suficient perquè estàvem molt cansats. Quan estàvem a punt de finalitzar el recorregut, va començar a ploure. Ens vam refugiar com vam poder en pocs paraigües i vam tornar a l'hotel. Vam tindre una hora llarga per a dutxar-nos i més tard ens vam reunir tots en la porta de l'hostal perquè ens n'anàvem a sopar tots junts a un conegut restaurant de la ciutat en la Bisagra. El sopar va estar prou bé i, en finalitzar, vam tindre un poc de temps lliure. A les 00.30h vam tornar a l'hotel i no vam tardar a penes a anar-nos-en a dormir. Em va paréixer molt divertit aquest dia, em va agradar molt realitzar la gincana amb gent d'altres centres i les visites van ser molt interessants.
CRÒNICA DEL TERCER DIA A TOLEDO
Maria Parra Martínez, 3r ESO L.
Ja eren les 8:00 del matí i encara no ens havíem alçat. Estaven Júlia, Irene i jo dins del llit. Després que sonara el despertador, vam intentar alçar-nos, estaven molt cansades, la passada nit havíem estat despertes fins a las 4:00. A les 8:50 havíem quedat amb les altres companyes per a anar totes juntes a desdejunar. Vam arribar les primeres. Al desdejuni ens van explicar què anàvem a fer eixe dia. Pel matí aniríem al museu de Santa Creu, més tard aniríem al monestir San Juan de los Reyes, i per últim, visita voluntària a la Catedral. Després dinaríem en un restaurant tots junts, tindríem un poc de temps lliure, i ens aniriem cap a les nostres respectives ciutats.
Vam acabar de desdejunar i vam anar a l’hostal a deixar totes les maletes juntes a una habitació lliure. Vam donar una volta, i vam començar el dia.
El museu de Santa Creu estava al costat del nostre hostal, aleshores no vam haver de perdre temps. Al museu hi havia diferents plantes, amb diferents tipus de museus , com de ceràmica, de tapiços… Ens vam separar en dos grups per a no ser tants en cada sala. A l’eixida vam estar una estona esperant a l’altre grup, amb una calor socarrant. I ens vam dirigir cap al monestir… Una vegada dins del monestir, jo, i tots els de València vam sentir com un “deja vu”, aquell monestir era molt paregut al monestir de San Miquel dels Reis que hi ha a València. Vam donar una volta per aquell lloc i després va manar tots junts a la catedral. Allí ens van explicar que podíem entrar si voliem, si no podiem donar una volta per Toledo, jo i molta gent més vam preferir donar una volta i comprar algun regal per a la família, perquè, a banda de que ens ens feia molta il•lusió entrar a la catedral, hi havia que pagar 7 euros. Vam entrar en moltíssimes tendes i totes vam comprar alguna cosa, que si imans, que si polseretes… Ja, a l’hora de dinar, ens vam ajuntar tots una altra vegada a la placeta a on ens veiem sempre, i vam anar a dinar a un restaurant prop de la plaça. Vam menjar molt i molt bé, el restaurant tenia un estil hindu i el dinar estava molt bo. Després vam tornar a la nostra plaça que tant haviem vist, i vam estar esperant fins que ens deixaren anar a per les maletes per a anar-nos-en.
I va arribar el moment que ningú volia que arribara, era l’hora de anar-se’n, tots estàvem tristos però a la volta contents d’haver-hi passat aquells dies tan meravellosos. Els primers que se'n van anar van ser els de Almagro, que com que estaven més prop anaven en autobús i tardaven més. Després ens vam anar els de Teba (Málaga) i nosaltres, i els de Saragossa es van quedar els últims.
Vam anar a l’estació de tren per a agafar el AVE, i quan vam arribar a l’estació de Madrid va ser l’hora d'acomiadar-nos definitivament dels de Teba. Va ser un moment de molta tristor. A Atocha (Estació de tren de Madrid) vam anar a comprar sopar per al tren i després, a les 19:00 de la vesprada vam pujar al tren i vam eixir cap a València, a on vam arribar a les 2:30 de la nit. Tots els pares estaven esperant que arribàrem, i quan ja ens vam ajuntar vam començar a recordar tot el viatge, i a contar-lo amb paraules i sentiments.
Marina Borredà Ricart, 3r ESO L.
A les 6:00h va sonar el meu despertador i, a pesar de com estava de cansada i de la son que tenia, em trobava amb moltes ganes i amb molts ànims d'anar-me'n a Toledo. A les 7:10 havíem quedat María i jo amb Andrea per a anar-nos-en en el seu cotxe cap a l'estació de tren. De camí ens vam trobar Juan Lluís, que agafaria un taxi. Cinc minuts va ser el que vam tardar a arribar a l'estació. Quan ja per fi estàvem allí, ens vam adonar que a pesar com era de prompte, ja havien arribat diversos companys. Tots teníem un somriure enorme a la cara de pensar que ens n'anàvem a Toledo. Juan Lluís no va tardar molt a arribar amb Loles a l'estació. Una vegada allí, ens van repartir els bitllets i a les 7:45h el tren ja estava eixint cap a Madrid. Durant el trajecte, l'única cosa que cal destacar són els nervis dels 12 que estàvem al tren. Van posar una pel•lícula que ningú li va fer cas. Dormíem, féiem fotos, réiem, jugàvem a les cartes…
A les 11:30 arribàvem a Atocha. Teníem aproximadament 30 minuts per a estar per l'estació. Vam aprofitar per a comprar esmorzar i alguna revista. A les 12:20 ja estàvem en l'AVE que en mitja hora arribaria a Toledo. A les 12:50 arribàvem a l'estació de Toledo, impressionant per cert. Vam agafar un autobús urbà que ens va portar fins a la plaça Zocodover, que era on es trobava l'hotel. En ple centre, en un carrer molt bonic, allí es trobava l'Hostal Centre en el qual passaríem tres dies. Després de repartir les habitacions i organitzar-nos-la un poc, vam anar a dinar. En el restaurant ja estaven els altres grups, gent de la qual ja havíem conegut en l'hostal, ja que ens allotjàvem en el mateix. En finalitzar el menjar en el restaurant, ens en vam anar cap a l'hostal de nou. Allí vam descansar un poc i després vam començar a conéixer gent més a fons. Érem 12 persones de cada institut: d'Almagro, de Teba (Màlaga), de Saragossa i de València. En finalitzar el temps de descans, vam tornar a baixar de nou a la plaça Zocodover ja que començaríem un recorregut literari pels carrers de Toledo a partir d'uns textos que ens havia facilitat Juan Lluïs abans d'anar a Toledo. Anàvem parant en els llocs en els quals els textos feien referència i Juan Lluïs ens feia una breu explicació a tots els grups. Llegíem els textos i els comentàvem. Em va resultar molt interessant passar per llocs que eixien en l'antologia de textos. Era un dia molt bonic, no plovia i havia eixit el sol. El passeig va ser molt amé i divertit. Per a mi, el primer dia va ser el que millor ho vaig passar i el que més vaig gaudir.
Després d'aquesta visita literària, vam anar a les habitacions a dutxar-nos i a arreglar-nos per a posteriorment anar a sopar per lliure. Vam arribar a les 20:00h i una hora més tard ja estàvem baix per a sopar. Vam sopar junt amb l'institut de Saragossa en el Mc Donalds que hi havia en la Plaça Zocodover.
En acabant de sopar, vam fer una volta ja que teníem temps lliure per Toledo fins a les 00:30h. No vam estar molt de temps per ací ja que la majoria teníem fred. Ens en vam anar a l'hotel sobre les 23:00 i ens vam posar el pijama. Ens vam reunir tots en un salonet que hi havia en la planta superior de l'hotel. Vam estar jugant un estona a les cartes, però la gent no va tardar a anar-se'n a la seua habitació. Quan van baixar hi havia un altre grup de xiques malaguenyes en una habitació. Ens van invitar a passar i així ho vam fer. Estaven veient Los Hombres de Paco i ens vam posar a veure'ls. Com estàvem fent molt de soroll, va venir una professora i ens va dir que ens n'anarem cada un a la seua habitació. Finalment, vam acabar veient aquesta sèrie en una de les nostres habitacions. Quan va acabar, sobre les 2:00h cada una ens en vam anar a descansar a la seua habitació. Em va agradar molt el primer dia, dia de presentacions i de passejos literaris per Toledo.
CRÒNICA DEL SEGON DIA A TOLEDO
Irene Pérez Merino, 3r ESO L
Dimecres al matí vam anar a desdejunar a les 9. Estàvem mortes de fam perquè la nit anterior no havíem desdejunat molt. A les 10:00h ens en vam anar a la biblioteca que no estava molt lluny de l'hotel. Una vegada allí, ens vam reunir en una sala per a donar la benvinguda oficial. Després d'una xicoteta presentació de cada centre, ens van ensenyar tota la biblioteca. Em vaig quedar sorpresa. Era enorme, amb unes sales molt antigues. Hi havia un pati interior prou gran amb vistes a la resta de la biblioteca molt boniques. En finalitzar la visita, vam anar de nou a la sala que anteriorment havíem estat. Ens van explicar com funcionaria la gincana que faríem per grups. Es tractava de passar pels llocs més coneguts de Toledo, com la Sinagoga o la catedral, parar en cada un d'aquests llocs i fer-nos una foto en grup. Cada equip es formava amb dues persones de cada centre, amb la qual cosa hi havia 6 grups de 8 persones. Vam començar la gincana a les 12:30h després de passar per l'oficina de turisme i de visitar la catedral, vam anar a dinar tots junts. Vam dinar en un “kebab” i després d'açò vam continuar la carrera. La veritat és que estàvem prou perduts, ens costava molt trobar els llocs i era molt dur el recorregut ja que a Toledo tot són costes. A les 16:00h vam acabar la gincana i vam tindre mitja hora de temps de descans. Després d'açò, van baixar a la plaça de Zocodover ja que havia vingut un professor de la universitat per a explicar-nos els monuments de les tres distintes religions: la sinagoga, la catedral i la mesquita. El recorregut va ser interessant, però no el vam poder gaudir suficient perquè estàvem molt cansats. Quan estàvem a punt de finalitzar el recorregut, va començar a ploure. Ens vam refugiar com vam poder en pocs paraigües i vam tornar a l'hotel. Vam tindre una hora llarga per a dutxar-nos i més tard ens vam reunir tots en la porta de l'hostal perquè ens n'anàvem a sopar tots junts a un conegut restaurant de la ciutat en la Bisagra. El sopar va estar prou bé i, en finalitzar, vam tindre un poc de temps lliure. A les 00.30h vam tornar a l'hotel i no vam tardar a penes a anar-nos-en a dormir. Em va paréixer molt divertit aquest dia, em va agradar molt realitzar la gincana amb gent d'altres centres i les visites van ser molt interessants.
CRÒNICA DEL TERCER DIA A TOLEDO
Maria Parra Martínez, 3r ESO L.
Ja eren les 8:00 del matí i encara no ens havíem alçat. Estaven Júlia, Irene i jo dins del llit. Després que sonara el despertador, vam intentar alçar-nos, estaven molt cansades, la passada nit havíem estat despertes fins a las 4:00. A les 8:50 havíem quedat amb les altres companyes per a anar totes juntes a desdejunar. Vam arribar les primeres. Al desdejuni ens van explicar què anàvem a fer eixe dia. Pel matí aniríem al museu de Santa Creu, més tard aniríem al monestir San Juan de los Reyes, i per últim, visita voluntària a la Catedral. Després dinaríem en un restaurant tots junts, tindríem un poc de temps lliure, i ens aniriem cap a les nostres respectives ciutats.
Vam acabar de desdejunar i vam anar a l’hostal a deixar totes les maletes juntes a una habitació lliure. Vam donar una volta, i vam començar el dia.
El museu de Santa Creu estava al costat del nostre hostal, aleshores no vam haver de perdre temps. Al museu hi havia diferents plantes, amb diferents tipus de museus , com de ceràmica, de tapiços… Ens vam separar en dos grups per a no ser tants en cada sala. A l’eixida vam estar una estona esperant a l’altre grup, amb una calor socarrant. I ens vam dirigir cap al monestir… Una vegada dins del monestir, jo, i tots els de València vam sentir com un “deja vu”, aquell monestir era molt paregut al monestir de San Miquel dels Reis que hi ha a València. Vam donar una volta per aquell lloc i després va manar tots junts a la catedral. Allí ens van explicar que podíem entrar si voliem, si no podiem donar una volta per Toledo, jo i molta gent més vam preferir donar una volta i comprar algun regal per a la família, perquè, a banda de que ens ens feia molta il•lusió entrar a la catedral, hi havia que pagar 7 euros. Vam entrar en moltíssimes tendes i totes vam comprar alguna cosa, que si imans, que si polseretes… Ja, a l’hora de dinar, ens vam ajuntar tots una altra vegada a la placeta a on ens veiem sempre, i vam anar a dinar a un restaurant prop de la plaça. Vam menjar molt i molt bé, el restaurant tenia un estil hindu i el dinar estava molt bo. Després vam tornar a la nostra plaça que tant haviem vist, i vam estar esperant fins que ens deixaren anar a per les maletes per a anar-nos-en.
I va arribar el moment que ningú volia que arribara, era l’hora de anar-se’n, tots estàvem tristos però a la volta contents d’haver-hi passat aquells dies tan meravellosos. Els primers que se'n van anar van ser els de Almagro, que com que estaven més prop anaven en autobús i tardaven més. Després ens vam anar els de Teba (Málaga) i nosaltres, i els de Saragossa es van quedar els últims.
Vam anar a l’estació de tren per a agafar el AVE, i quan vam arribar a l’estació de Madrid va ser l’hora d'acomiadar-nos definitivament dels de Teba. Va ser un moment de molta tristor. A Atocha (Estació de tren de Madrid) vam anar a comprar sopar per al tren i després, a les 19:00 de la vesprada vam pujar al tren i vam eixir cap a València, a on vam arribar a les 2:30 de la nit. Tots els pares estaven esperant que arribàrem, i quan ja ens vam ajuntar vam començar a recordar tot el viatge, i a contar-lo amb paraules i sentiments.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)